U. D. RIUDECOLS 2 - F. C. ALMOSTER 1
La U. D. Riudecols per fi torna a guanyar un partit, i encara que no ofereix un joc per enlluernar, sí que, com a mínim, torna a fer una demostració de coratge i esperit de lluita.
Ja sigui pels resultats de les últimes setmanes o senzillament perquè ja tocava, però el fet és que el nostre equip va poder tornar a sumar els tres punts d’una victòria. I això que ens tornàvem a presentar amb un equip de circumstàncies i amb un únic canvi a la banqueta. I és que amb això tampoc no tenim gaire sort últimament, ja que se’ns acumulen les sancions i les lesions per moments, però hi hagi qui hagi al camp sempre s’intenta fer-ho el millor possible, després surt el que surt, però com a mínim l’actitud i les ganes no s’han de perdre mai.
A la primera part es va veure un intercanvi de joc entre els dos equips, però sense un clar dominador del partit, cadascú disposava de les seves oportunitats però sense que n’hi hagués cap de clara. La única, va ser un mà a mà entre l’Adrià i el porter rival que per poc no va acabar en gol. Els minuts van anar passant fins arribar a la mitja part amb el mateix resultat que quan es va començar el partit.
A la segona part ja es va veure un partit una mica més animat, quan portàvem un quart d’hora, l’Almoster, aprofitant una pilota llarga i un error de marcatge de la nostra defensa, va situar un dels seus davanters sol davant del Fran, sense que aquest pogués fer res per evitar el primer gol de la tarda.
Semblava que es tornaria a repetir el mateix de les últimes setmanes, però aquesta vegada no va ser així. La U. D. Riudecols va continuar buscant l’empat, a la vegada que aguantava les envestides de l’Almoster. Fruit d’això, i gràcies a una passada a l’espai a l’estil Michael Laudrup, el Papió va col·locar una pilota en una posició immillorable, en la que hi havia l’Eloy esperant-la (havia tornat per ajudar-nos a causa de les baixes, i renoi quin retorn!!). Es va fer un lloc entre els defenses i va poder rematar a plaer, marcant el gol de l’empat i que ens donava ànims per continuar dins del partit.
Així va ser, ja que vam veure que podíem guanyar el partit, i ho vam buscar de totes les maneres, amb l’empat no en teníem prou, i com a exemple, reclamàvem a l’Àrbitre que controlés el temps en cada jugada, ja que vèiem que ens podíem endur els tres punts.
Gràcies a aquest esperit va venir el segon gol pèl nostre equip, en una jugada d’atac i després d’una sèrie d’embolics i rebots dins l’àrea visitant, la pilota va quedar morta dins l’àrea petita, on una altra vegada l’Eloy va rematar sense oposició i d’aquesta manera ens posava pel davant en el marcador.
No hi va haver temps per gaire cosa més, i poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols que per fi podia tornar a donar una alegria a la seva afició.
Conclusions del partit, no vam fer un gran joc, però com a mínim l’actitud i les ganes van ser les correctes, i això ens va permetre trencar la mala ratxa de resultats i tornar a guanyar un partit. Esperem que això ens doni forces de cara als pròxims compromisos i puguem tornar a remuntar unes quantes posicions en la classificació. La setmana que ve contra la Pobla de Mafumet serà una bona ocasió per a comprovar-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
La U. D. Riudecols per fi torna a guanyar un partit, i encara que no ofereix un joc per enlluernar, sí que, com a mínim, torna a fer una demostració de coratge i esperit de lluita.
Ja sigui pels resultats de les últimes setmanes o senzillament perquè ja tocava, però el fet és que el nostre equip va poder tornar a sumar els tres punts d’una victòria. I això que ens tornàvem a presentar amb un equip de circumstàncies i amb un únic canvi a la banqueta. I és que amb això tampoc no tenim gaire sort últimament, ja que se’ns acumulen les sancions i les lesions per moments, però hi hagi qui hagi al camp sempre s’intenta fer-ho el millor possible, després surt el que surt, però com a mínim l’actitud i les ganes no s’han de perdre mai.
A la primera part es va veure un intercanvi de joc entre els dos equips, però sense un clar dominador del partit, cadascú disposava de les seves oportunitats però sense que n’hi hagués cap de clara. La única, va ser un mà a mà entre l’Adrià i el porter rival que per poc no va acabar en gol. Els minuts van anar passant fins arribar a la mitja part amb el mateix resultat que quan es va començar el partit.
A la segona part ja es va veure un partit una mica més animat, quan portàvem un quart d’hora, l’Almoster, aprofitant una pilota llarga i un error de marcatge de la nostra defensa, va situar un dels seus davanters sol davant del Fran, sense que aquest pogués fer res per evitar el primer gol de la tarda.
Semblava que es tornaria a repetir el mateix de les últimes setmanes, però aquesta vegada no va ser així. La U. D. Riudecols va continuar buscant l’empat, a la vegada que aguantava les envestides de l’Almoster. Fruit d’això, i gràcies a una passada a l’espai a l’estil Michael Laudrup, el Papió va col·locar una pilota en una posició immillorable, en la que hi havia l’Eloy esperant-la (havia tornat per ajudar-nos a causa de les baixes, i renoi quin retorn!!). Es va fer un lloc entre els defenses i va poder rematar a plaer, marcant el gol de l’empat i que ens donava ànims per continuar dins del partit.
Així va ser, ja que vam veure que podíem guanyar el partit, i ho vam buscar de totes les maneres, amb l’empat no en teníem prou, i com a exemple, reclamàvem a l’Àrbitre que controlés el temps en cada jugada, ja que vèiem que ens podíem endur els tres punts.
Gràcies a aquest esperit va venir el segon gol pèl nostre equip, en una jugada d’atac i després d’una sèrie d’embolics i rebots dins l’àrea visitant, la pilota va quedar morta dins l’àrea petita, on una altra vegada l’Eloy va rematar sense oposició i d’aquesta manera ens posava pel davant en el marcador.
No hi va haver temps per gaire cosa més, i poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols que per fi podia tornar a donar una alegria a la seva afició.
Conclusions del partit, no vam fer un gran joc, però com a mínim l’actitud i les ganes van ser les correctes, i això ens va permetre trencar la mala ratxa de resultats i tornar a guanyar un partit. Esperem que això ens doni forces de cara als pròxims compromisos i puguem tornar a remuntar unes quantes posicions en la classificació. La setmana que ve contra la Pobla de Mafumet serà una bona ocasió per a comprovar-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada