La U. D. Riudecols finalitza l'any amb una altra victòria que dóna esperances de cara a l'any que ve.
Després del desengany de la setmana passada, i que va trencar la ratxa de bons resultats que fins aleshores havíem encadenat, tocava tornar a guanyar per tal d'acabar l'any amb un bon regust de boca. Abans de començar el partit no les teníem totes, i és que la situació era bastant semblant a la que teníem unes quantes setmanes enrera quan vam jugar contra el Mont-roig, és a dir, feia bastant vent al camp, i ja sabem tots com va acabar el partit contra el Mont-roig. Ja ho hem dit altres vegades, sembla que ja hauríem d'estar acostumats a jugar al nostre camp en aquestes situacions de vent, però realment és quan més se'ns compliquen les coses. Aquesta vegada la cosa va ser diferent, en un partit bastant avorrit, la U. D. Riudecols va aconseguir imposar-se al Salou.
Durant la primera part es van alternar les ocasions de gol entre els dos equips, però cap d'ells va ser capaç de materialitzar-ne cap. La U. D. Riudecols potser en va disposar d'alguna més que el Salou, però com sempre, ens costa molt de fer un gol, això feia que l'afició estigués amb més nervis dels habituals, ja que l'equip contrari també va disposar de les seves oportunitats, i si aconseguia avançar-se en el marcador, hi havia el temor de que es tornés a reproduir el que va passar el dia del Mont-roig. Per sort, no va ser així, i es va arribar al final de la primera part amb el marcador sense estrenar.
La segona part, va desenvolupar-se de manera bastant a la primera, alternança d'ocasions pels dos equips però sense que cap d'ells aconseguís introduir la pilota dins la porteria. Els minuts anaven passant i semblava que ningú aconseguiria canviar el marcador, però després d'una sacada de banda treta pel Joan Mestres, l'Èric pentinava la pilota cap enrera, fins fer-la arribar als peus del Víctor, el qual mitjançant un canvi de joc de punta a punta de camp, col·locava la pilota als peus de l'Albert Valls, aquest, sol davant del porter no va tenir cap problema per fer arribar la pilota al fons de la porteria i avançar la U. D. Riudecols en el marcador. Tot i el gol, el partit es va continuar desenvolupant de la mateixa manera, amb les ocasions que un i altre equip anaven desaprofitant, uns per empatar i els altres per sentenciar el resultat. De totes maneres, el temps anava passant, i la U. D. Riudecols tenia la victòria cada vegada més a tocar. Els jugadors del Salou, per la seva banda, cada vegada estaven més nerviosos, i això va fer que un d'ells deixés el camp abans d'hora per expulsió.
Poc després, el porter visitant, que ja feia temps que protagonitzava jugades 'curioses', va fer que l'àrbitre xiulés una falta molt discutida pel Salou. El porter va parar una pilota amb les mans, però en aquell moment va tenir la mala sort de que li quedés la cama enganxada, va caure a terra amb la pilota agafada, i com van passar més de 5 segons, l'àrbitre no va tenir més remei que aplicar el reglament i xiular falta, si hagués tirat la pilota fora del camp, això no hauria passat, però com que no ha va fer, la falta era evident. Tot el Salou va protestar, sobretot el porter, el qual va aconseguir que també l'expulsessin.
Després d'aquesta falta, l'àrbitre va donar el partit per finalitzat, cosa que el Salou no va entendre, i van continuar amb les seves reclamacions, tenien els ànims tan encesos que un d'ells, de camí cap als vestuaris, va trencar la porta del vestuari de l'àrbitre d'una puntada de peu. Això és una cosa que no ens va agradar gens, ja que pots estar més o menys d'acord amb les decisions arbitrals, però això no treu que perdis els papers fins aquest extrem, i és que per damunt de tot som persones adultes i ens hauríem de saber comportar responsablement.
Deixant de banda aquest desafortunat incident, ens queda el bon regust d'haver acabat l'any amb una victòria, i que sembla que doni una indicació de que hem aconseguit invertir la dinàmica negativa amb la que vam començar la temporada. Això ho sabrem quan tornem de vacances, ja que en el primer partit que haurem de disputar, ens haurem d'enfrontar a les Borges, i no cal dir el que això significa, oi?
Ja ho sabeu, no mengeu masses torrons ni beveu massa, que sinó després no estareu en forma per aquest primer partit tan important.
Després del desengany de la setmana passada, i que va trencar la ratxa de bons resultats que fins aleshores havíem encadenat, tocava tornar a guanyar per tal d'acabar l'any amb un bon regust de boca. Abans de començar el partit no les teníem totes, i és que la situació era bastant semblant a la que teníem unes quantes setmanes enrera quan vam jugar contra el Mont-roig, és a dir, feia bastant vent al camp, i ja sabem tots com va acabar el partit contra el Mont-roig. Ja ho hem dit altres vegades, sembla que ja hauríem d'estar acostumats a jugar al nostre camp en aquestes situacions de vent, però realment és quan més se'ns compliquen les coses. Aquesta vegada la cosa va ser diferent, en un partit bastant avorrit, la U. D. Riudecols va aconseguir imposar-se al Salou.
Durant la primera part es van alternar les ocasions de gol entre els dos equips, però cap d'ells va ser capaç de materialitzar-ne cap. La U. D. Riudecols potser en va disposar d'alguna més que el Salou, però com sempre, ens costa molt de fer un gol, això feia que l'afició estigués amb més nervis dels habituals, ja que l'equip contrari també va disposar de les seves oportunitats, i si aconseguia avançar-se en el marcador, hi havia el temor de que es tornés a reproduir el que va passar el dia del Mont-roig. Per sort, no va ser així, i es va arribar al final de la primera part amb el marcador sense estrenar.
La segona part, va desenvolupar-se de manera bastant a la primera, alternança d'ocasions pels dos equips però sense que cap d'ells aconseguís introduir la pilota dins la porteria. Els minuts anaven passant i semblava que ningú aconseguiria canviar el marcador, però després d'una sacada de banda treta pel Joan Mestres, l'Èric pentinava la pilota cap enrera, fins fer-la arribar als peus del Víctor, el qual mitjançant un canvi de joc de punta a punta de camp, col·locava la pilota als peus de l'Albert Valls, aquest, sol davant del porter no va tenir cap problema per fer arribar la pilota al fons de la porteria i avançar la U. D. Riudecols en el marcador. Tot i el gol, el partit es va continuar desenvolupant de la mateixa manera, amb les ocasions que un i altre equip anaven desaprofitant, uns per empatar i els altres per sentenciar el resultat. De totes maneres, el temps anava passant, i la U. D. Riudecols tenia la victòria cada vegada més a tocar. Els jugadors del Salou, per la seva banda, cada vegada estaven més nerviosos, i això va fer que un d'ells deixés el camp abans d'hora per expulsió.
Poc després, el porter visitant, que ja feia temps que protagonitzava jugades 'curioses', va fer que l'àrbitre xiulés una falta molt discutida pel Salou. El porter va parar una pilota amb les mans, però en aquell moment va tenir la mala sort de que li quedés la cama enganxada, va caure a terra amb la pilota agafada, i com van passar més de 5 segons, l'àrbitre no va tenir més remei que aplicar el reglament i xiular falta, si hagués tirat la pilota fora del camp, això no hauria passat, però com que no ha va fer, la falta era evident. Tot el Salou va protestar, sobretot el porter, el qual va aconseguir que també l'expulsessin.
Després d'aquesta falta, l'àrbitre va donar el partit per finalitzat, cosa que el Salou no va entendre, i van continuar amb les seves reclamacions, tenien els ànims tan encesos que un d'ells, de camí cap als vestuaris, va trencar la porta del vestuari de l'àrbitre d'una puntada de peu. Això és una cosa que no ens va agradar gens, ja que pots estar més o menys d'acord amb les decisions arbitrals, però això no treu que perdis els papers fins aquest extrem, i és que per damunt de tot som persones adultes i ens hauríem de saber comportar responsablement.
Deixant de banda aquest desafortunat incident, ens queda el bon regust d'haver acabat l'any amb una victòria, i que sembla que doni una indicació de que hem aconseguit invertir la dinàmica negativa amb la que vam començar la temporada. Això ho sabrem quan tornem de vacances, ja que en el primer partit que haurem de disputar, ens haurem d'enfrontar a les Borges, i no cal dir el que això significa, oi?
Ja ho sabeu, no mengeu masses torrons ni beveu massa, que sinó després no estareu en forma per aquest primer partit tan important.
Bon Nadal, feliç any nou, i força Riudecols!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada